L'òptica del cristall és una branca de la ciència que estudia la propagació de la llum en un únic cristall i els seus fenòmens associats. La propagació de la llum en cristalls cúbics és isòtropa, no diferent de la dels cristalls amorfs homogenis. En els altres sis sistemes de cristall, la característica comuna de la propagació de la llum és l'anisotropia. Per tant, l'objecte de recerca de l'òptica de cristall és essencialment un medi òptic anisotròpic, inclòs el cristall líquid.

La propagació de la llum en un medi òptic anisotròpic es pot resoldre simultàniament mitjançant les equacions de Maxwell i l'equació de la matèria que representa l'anisotropia de la matèria. Quan parlem del cas de les ones planes, la fórmula analítica és complicada. Quan no es té en compte l'absorció i la rotació òptica del cristall, a la pràctica s'acostuma a utilitzar el mètode de dibuix geomètric, i s'utilitzen més habitualment l'el·lipsoide d'índex de refracció i la superfície d'ona de llum. Els instruments experimentals utilitzats habitualment en l'òptica de cristall són el refractòmetre, el goniòmetre òptic, el microscopi polaritzador i l'espectrofotòmetre.

L'òptica del cristall té aplicacions importants en l'orientació del cristall, la identificació de minerals, l'estructura del cristall anàlisi i investigacions sobre altres fenòmens òptics del cristall com els efectes no lineals i la dispersió de la llum. Cristall òpticcomponents, com ara prismes polaritzadors, compensadors, etc. s'utilitzen àmpliament en diversos instruments òptics i experiments.

Polaritzadors WISOPTIC